1a parte de la entrevista
2ª parte de la entrevista
Blog dels professionals del Centre Giner, experts en psicologia infantil i d'adults, psicopedagogia i logopèdia a Sabadell.
El mètode SENA és un métode d'estimulació neuroauditiva per al tractament dels trastorns o problemes en el Processament Auditiu de la Informació, aquest servei es realitza de forma concertada amb el gabinet Diagnòstic i Intervenció en Psico-Audiología (DIPA), el qual es troba integrament dedicat al treball de la psico-audiologia i al treball des Problemes de Processament Auditiu Central.
¿Que és la psicoaudiologia?
El terme Psico-audiologia estableix la unió entre dues ciències: la psicologia i l'audiologia, relacionant els processos psicològics amb la forma de percebre l'entorn sonor.
Aquests processos psicològics inclouen els elements més bàsics d'aprenentatge: percepció (auditiva), atenció i memòria, imprescindibles per a un correcte desenvolupament dels processos cognitius superiors: adquisició del llenguatge, lecto-escriptura i pensament, i que tenen així mateix una gran importància en processos patològics que es reflecteixen a nivell cognitiu, conductual o emocional.
En l'actualitat, existeixen nombrosos treballs publicats que relacionen l'audició amb els problemes d'aprenentatge, el dèficit d'atenció amb o sense hiperactivitat, la dislèxia, la depressió, l'ansietat, l'Alzheimer, l'autisme o l'esquizofrènia entre altres.
En tots aquests casos trobem problemes d'audició que no són de tipus quantitatiu (pèrdua auditiva o sordesa) sinó de tipus qualitatiu o funcional, i es coneixen com a Problemes de Processament Auditiu Central (PPAC).
La millora dels PPAC és l'objectiu del treball de la psico-audiologia.
¿Quines són les funcions del Processament Auditiu Central?
El 1996, l'ASHA (American Speech-Language-Hearing Association) va definir les funcions del processament auditiu central:
* Localització i lateralització del so.
* Discriminació auditiva.
* Reconeixement de patrons auditius.
* Reconeixement dels aspectes temporals de l'audició.
o Resolució temporal.
o Camuflament temporal.
o Integració temporal.
o Ordenació seqüencial.
* Capacitat per reconèixer senyals competitives i degradats.
¿Quins són els Problemes de Processament Auditiu Central (PPAC)?
Quan parlem de problemes o trastorns del PAC (PPAC), fem referència a una alteració en la PERCEPCIÓ AUDITIVA, és a dir, que el nostre sistema auditiu no és capaç d'interpretar de forma correcta els estímuls sonors que percep. Aquesta alteració causa una repercussió en el dia a dia.
Això no significa que hi hagi una pèrdua quantitativa d'audició, no ens referim a la sordesa ni a un problema físic que redueix la capacitat auditiva, sinó que es tracta d'una alteració funcional (qualitativa).
¿Quins símptomes poden indicar un PPAC?
# Dificultat per entendre instruccions i ordres verbals.
# Lentitud en les respostes.
# Problemes de llenguatge i dicció.
# Problemes de comunicació.
# Problemes de discriminació auditiva.
# Tendència a somiar desperts.
# Substituir l'expressió verbal per gests.
# Dificultat per distingir paraules que sonen semblança.
# Es distreuen fàcilment amb sons externs.
# Dificultat per recordar noms i llocs.
# Dificultat per repetir seqüències de sons, lletres i números|nombres.
# Dificultat per atendre i recordar la informació presentada per via oral.
# Dificultat per realitzar ordres seqüencials.
# Rendiment acadèmic pobre.
# Problemes de conducta.
# Fatiga.
# Ansietat.
# Agressivitat.
# Estat d'ànim decaigut.
¿Quines dificultats d'aprenentatge solen tenir dificultats en el Processament Auditiu Central?
- Dislexia
- Dislalies (problemes articulatoris)
- Retràs en l'adquisició del llenguatge
- Trastorn per Dèficit d'Atenció.
- Trastorn per Dèficit d'Atenció amb Hiperactivitat.
- Disfemia (tartamudesa)
- Autisme i TGD.
- Trastorns emocionals
¿Qué pretenem amb el tractament SENA?
El tractament amb el Sistema d'Estimulació Neuro-Auditiva (SENA) té la finalitat de tornar-li a l'oïda la seva capacitat funcional el màxim possible.
Si penséssim en qualsevol articulació del nostre cos que estigués funcionant de forma deficient durant un temps determinat, difícilment no podria recuperar la seva funcionalitat de forma espontània. Pensaríem, llavors, a posar-nos a les mans d'un expert per a que a poc a poc amb ajuda de la rehabilitació poguéssim fer treballar aquesta part del cos i ajudar-la a recuperar la seva funcionalitat.
En el cas de l'oïda, està passant exactament el mateix. Donada la seva funció, només disposem del so per recuperar la seva funcionalitat progressivament. L'única forma de poder recuperar-la serà, llavors, modificar el so. Amb el Sistema d'Estimulació Neuro-Auditiva es realitza una rehabilitació de l'oïda mitjançant l'estimulació amb un so a què li modifiquem la seva estructura harmònica.
A partir dels treballs de Von Békesy hem pogut conèixer el mecanisme de l'oïda interna i com s'estimulen les cèl·lules cilíadas mitjançant el moviment de l'endolinfa. Aquest moviment respon a l'estructura harmònica del so. Si modifiquem l'estructura harmònica del so també canviem el moviment de l'endolinfa en l'oïda interna. Per tant, d'aquesta forma podem estimular i recuperar funcionalment zones de l'oïda que no podrien ser estimulades ni recuperades de cap altra forma.
¿Quin és el procediment d'estimulació?
El tractament amb el Sistema d'Estimulació Neuro-Auditiva consisteix en escoltar música processada per un programari informàtic que modifica l'estructura harmònica del so, en funció de la música seleccionada, al ritme necessari per evitar l'habituació i a la intensitat suficient per aconseguir una estimulació òptima.
Les sessions d'audició corresponen a una sessió per dia de 45 minuts, durant 10 dies (dues setmanes de dilluns a divendres respectant els dos dies del cap de setmana de descans). Durant aquestes dues setmanes es realitzessin tres audiometries. L'audiometria inicial, mitjançant la qual fem el diagnòstic, una altra prova a meitat del tractament i una en acabar-lo, per tal d'observar els resultats obtinguts amb la intervenció.
Diferències amb l'exploració tradicional:
La diferència fonamental entre l'exploració mèdica tradicional i la nostra és "què" estem avaluant. En el primer cas s'adopta una actitud quantitativa i es mesura el grau de pèrdua auditiva. En el nostre cas l'enfocament que adoptem és qualitatiu, i el que mesurem és la qualitat de la percepció auditiva. Una audició correcta és aquella que permet percebre tots els sons en el mateix llindar d'intensitat.
Interacció:
El Sistema d'Estimulació Neuro-Auditiva és compatible amb qualsevol altra intervenció. Es tràfic d'un mètode d'estimulació sensorial, així que recomanem que sigui previ a altres formes de teràpia, ja siguin aquestes conductuals o dirigides a millorar el nivell cognitiu, com poden ser la psicologia o la logopèdia. Els sistemes sensorials són els únics mitjans disponibles per interactuar amb l'entorn i realitzar qualsevol aprenentatge. El seu correcte funcionament millora significativament qualsevol altra forma d'intervenció.
Avantatges:
. És un mètode no intrusiu.
. No farmacològic.
. Compatible amb qualsevol altra forma d'intervenció.
. No requereix la participació activa del pacient.
. Dóna resultats a curt termini.
TEXT EXTRET PARCIALMENT DE HTTP://WWW.DIPA.CAT, ON PODREU TROBAR MÉS INFORMACIÓ SOBRE EL MÈTODE SENA
¿Per què és important estimular els el Tronc Encefàlic, el Cerebel i els Ganglis Basals?
Aquestes estructures del Sistema Nerviós són les estructures més primaries i incideixen de forma cabdal en les funcions bàsiques del processament sensorial, del moviment i del desenvolupament d'aspectes de caire tan rellevant com el to muscular o el control postural i els automatismes.
La Terapia de Moviments Rítmics pretén que aquestes estructures presentin un funcionament óptim o el més adequat que sigui possible, d'aquesta forma es llibera el sistema límbic (la part del cervell que s'ocupa del desenvolupament emocional, el joc i l'aprenentatge, atenció i memoria) i el cortex (la part més evolucionada del cervell que s'ocupa del pensament).
Així doncs es pot aconseguir un funcionament més adequat de les habilitats cognitives més importants per a l'aprenentatge, ja que le sistema límbic i el cortex es poden ocupar de les funcions que realment li pertoquen, enlloc d'ocupar-se d'aspectes més bàsics que els hi pertoquen al tronc encefàlic o al cerebel.
¿Que són els reflexes primitius i quina incidència poden tenir en l'aprenentatge?
Els reflexes primitius són els moviments que realitza el nadó de forma innata i l'ajuden a madurar les seves primeres habilitats tant en relació al desenvolupament psicomotor com en relació al desenvolupament de respostes de fugida-atac, i serveixen de punt de partida per a que el nen pugui desenvolupar totes les seves potencialitats.
No obstant, els reflexes primitius tenen una vida curta i la majoria d'ells han de ser integrats abans dels 3 anys, d'altre banda poden tenir implicacions rellevants per al desenvolupament de l'infant, tant en relació al seu desenvolupament emocional, com en relació a l'aprenentatge o bé en la regulació de la seva conducta.
A mode d'exemple, el Reflexe de Moro és la primera resposta de protecció del nen de forma que quan s'espanta, ja sigui per un estimul auditiu, visual, tàctil o propi del moviment. En aquest moment el nen allibera Cortisol (l'hormona de l'estrés) i realitza una resposta motor consistent en obrir els braços, agafar aire, començar a plorar i tancar els braços el pit en un moviment de protecció. No obstant, aquest reflexe s'hauria d'haver integrat abans dels 6 mesos. D'altre manera el nen pot desenvolupar una resposta d'hipersensibilitat, ja sigui visual, auditiva, tàctil o en relació al moviment. Això provocarà que visqui en una situació constant d'estrés, mostrant-se molt reactiu als estimuls que activen el reflexe. D'aquesta manera podran tendir a comportar-se de dues maneres, o bé de forma molt inhibida, amb moltes dificultats per connectar amb l'exterior o bé de forma molt expansiva en un afany d'intentar controlar tots els estimuls que es donen al seu voltant. Lògicament, ambdues conductes provocaran moltes dificultats en el seu desenvolupament tant social com en relació a l'aprenentatge.
Mes tard el nen amb el reflexe de Moro actiu no realitzarà la resposta típica d'aquest reflexe cada cop que aquest s'activi, ja que tendirà a controlar-lo de forma conscient, el que implicarà encara una major dificultat, ja que estarà implicant el Cortex en funcions que no li pertoquen, restant-li d'aquesta manera eficiencia als processos més importants del cortex com el processament de la informació auditiva i visual, l'atenció, la planificació, el judici i el raonament.
Alguns símptomes que ens poden indicar la presència de Reflexes primitius
La presència de Reflexes Primitius després dels 3 anys és un símptoma d'immaduresa del Sistema Nervios, el que implicarà dificutats en el seu desenvolupament. Alguns dels símptomes que podrem observar més fàcilment de la presència de Reflexes primitius són els següents (els símptomes dependràn del reflexe present):
- Hipersensibilitat auditiva o visual, el que provoca que es sobrexcitin davant de sorolls forts o continuats o bé davant d'estimuls visuals estresants.
- Equilibri pobre
- Males postures
- Dificultats en la coordinació motora gruixuda, especialment en moviments creuats, es a dir, quan ha de coordinar entre costats del cos (per exemple entre mà dreta i peu esquerre).
- Dificultats en la coordinació motora fina, mala lletra.
- Problemes en el control d'esfinters, eneuresí
- Tendència a caminar de puntetes.
- Problemes d'atenció i concentració
Com treballa la TMR per a corregir els Reflexes primitius i les disfuncions de les bases del Sistema Nervios
A partir de l'avaluació dels Reflexes primitius en el nen i de la seva coordinació motriu es prepara un programa fonamentalment motor per a que els pares l'executin de forma diaria a casa, el programa no comporta més de 20 minuts diaris i es tracta d'uns exercicis senzills que treballen tant en la maduració de les bases del Sistema Nervios com en relació a la integració dels reflexes primitius.
Més informació sobre els reflexes primitius i la TMR
A la presentació que segueix hi podeu trobar més informació, tant sobre la terapia com sobre la incidència de la permanència de reflexes primitius en el desenvolupament d'adults i infants. Davant qualsevol dubte no dubteu en contactar amb nosaltres.
Una consulta frecuente en nuestro despacho y sobretodo referida a niñ@s de edades comprendidas entre los 5 y los 7 años, se refiere a la escritura en espejo tanto de números como de letras o palabras incluso, se trata de un fenómeno muy común sobretodo entre aquellos niñ@s que estan empezando a su aprendizaje de la lectura y la escritura. Este error frecuente suele alarmar a los padres puesto que a menudo puede ser confundido con síntomas disléxicos, lo que no tiene que ser así necesariamente.
tipo doble, es decir, arriba - abajo y derecha-izquierda (b-q). Las dificultades en la percepción de las simetrias simples derecha izquierda son las más comunes y much@s niñ@s presentan dificultades en su percepción hasta los 5 o 6 años, resultando un signos de alerta cuando esto no se supera pasada dicha edad, con lo cual es común que niñ@s con dificultades en este tipo de percepción puedan girar algunas letras o números de forma aíslada ya que no perciben la diferencia entre ello, no resultando común que realicen toda su escritura de forma inversa. Resulta más preocupante cuando las confusiones se dan en simetrias dobles, aspecto que no es de carácter evolutivo y que nos podria indicar la presencia de serias alteraciones en el desarrollo de la orientación espacial y la percepción visual, tan importantes para el desarrollo de la lectura y la escritura.